Vilafranca.org

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió
Núm. : 04/2004
Caràcter: ordinari
Data: 16 de març de 2004
Horari: de 20,04 a 23,15 hores
Lloc: saló de sessions de la casa de la vila
Hi assisteixen:
ALCALDE-PRESIDENT: Il.lm. Sr. Marcel Esteve i Robert
REGIDORS I REGIDORES (per ordre alfabètic):
- Àngela Agramunt i Andreu
- Francisco Álvarez i Vázquez
- Otger Amatller i Gutiérrez
- Àssen Cámara i Pérez
- Josep Colomé i Ferrer
- Josep Maria Figueras i Pagès
- Fernando García i González
- Anna Girona i Alaiza
- Xavier Lecegui i Ruano
- Josep Ramon i Sogas
- Joan Recasens i Rosell
- Patrocinio Recober i Caballé
- Pere Regull i Riba
- Joan Ríos i Rallé
- Francisco M. Romero i Gamarra
- Aureli Ruíz i Milà
- Lourdes Sánchez i López
- Emília Torres i Miralles
- Ramon Nonat Xena i Pareta
Ha excusat la seva presència:
- Joan Pareta i Papiol
És present el secretari de l'Ajuntament, Francesc Giralt i Fernàndez, i també
l'interventor general Antoni Peiret de Antonio.
Desenvolupament de la sessió

ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR
Se sotmet a la consideració del ple l’esborrany de l’acta de la sessió plenària de data 17
de febrer de 2004.
El text de l’acta és aprovat per assentiment, si bé s’introdueix a instàncies de Patro
Recober una precisió quant a la moció sobre la retirada de símbols falangistes d’alguns
edificis d’habitatges (pàgina 20), en el sentit que la proposta inicial va partir dels Joves
d’Esquerra Verda (no d’Iniciativa Verda, com es deia erròniament).
I. PRESA DE POSSESSIÓ DEL REGIDOR JOAN RECASENS

En aquest moment, pren possessió del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Vilafranca
el senyor Joan Recasens i Rosell (ERC), substitut en aquesta condició de regidor de
Mònica Gispert i Puig, tenint en compte que ja s’ha rebut prèviament la credencial
acreditativa a favor seu lliurada per la Junta Electoral Central.
Joan Recasens pren possessió efectiva davant de l’alcalde i del ple, després de fer la
promesa d’acatament de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia, segons la fórmula
prevista en el Reial decret 707/1979, de 5 d’abril, i amb l’afegitó que ho feia per
imperatiu legal.
L’alcalde Marcel Esteve dóna l’enhorabona i la benvinguda al nou regidor Joan
Recasens.
II. DECRET DE 18 DE FEBRER DE 2004

En aquest punt de l’ordre del dia, es dóna compte al ple d’un decret de l’alcaldia de 18
de febrer de 2004, sobre el règim concret de dedicacions a l’Ajuntament de diferents
regidors i regidores.
El text del decret és el següent:
“Atès que el ple municipal, en sessió de 17 de febrer de 2004, ha aprovat el règim de les
retribucions i assistències que tenen reconegut els membres electius de la corporació.
Atès que en execució de l’esmentat acord cal adoptar les decisions corresponents en
aquesta matèria, tenint en compte les delegacions realitzades en favor de determinats
regidors i regidores.
Per això, DISPOSO:
1. Tal com s’estableix en l’acord plenari de 17 de febrer de 2004, l’alcalde i el regidor Coordinador de Govern tenen reconegut el règim de dedicació exclusiva, i percebran retribució i estaran donats d’alta a la Seguretat Social. La retribució mensual de l’alcalde Marcel Esteve i Robert és de 3.624 €, i la del regidor Coordinador de Govern Ramon N. Xena i Pareta de 3.286 €, en ambdós casos a raó de catorze pagues cada any. 2. Es reconeix la dedicació exclusiva a l’Ajuntament dels/les regidors/res Coordinadors/res de les Àrees de (1) Via Pública, (2) Desenvolupament Econòmic i Promoció, (3) Comunicació i Participació Ciutadana i (4) Serveis Interns, Anna Girona i Alaiza, Patro Recober i Caballé, Lourdes Sánchez i López i Francisco M. Romero Gamarra respectivament. La seva retribució mensual, amb alta a la Seguretat Social, és de 2.733 € (14 pagues cada any). 3. Es reconeix el règim de dedicació parcial a mitja jornada del regidor Coordinador d’Acció Territorial Joan Pareta i Papiol. La seva retribució, amb alta a la Seguretat Social, és de 1.375 € (14 pagues cada any). 4. Es reconeix el règim de dedicació exclusiva del regidor Joan Ríos i Rallé (regidor de Cultura i de Política Lingüística), amb alta a la Seguerat Social i una retribució mensual de 2.430 € (14 pagues cada any). Idèntiques previsions regiran en un futur immediat, quan es produeixi la seva incorporació a l’Ajuntament com a regidor, per a Joan Recasens i Rosell (futur regidor d’Esports i del Pla d’Infància). 5. Els altres regidors i regidores de l’Ajuntament perceben assistències per la concurrència efectiva a les sessions del Ple o de Comissió Informativa, sense dret a causar alta a la Seguretat Social, d’acord amb el règim següent: a) Els regidors i regidores amb delegacions de l’alcaldia que no siguin portaveus de grup (Àngela Agramunt i Andreu, Paco Álvarez i Vázquez i Xavier Lecegui i Ruano), els portaveus de grup municipal sense delegacions de l’alcaldia (Pere Regull i Riba, Josep Ramon i Sogas i Otger Amatller i Gutiérrez), i el portaveu del grup d’ERC que és a la vegada regidor Coordinador de Govern (Ramon N. Xena i Pareta), són compensats amb la quantitat de 390 € per cada sessió de Comissió Informativa i de 620 € per cada sessió del Ple, amb un màxim anual de 10 assistències a Comissió Informativa i 10 assistències al Ple, encara que el nombre de sessions a les quals haguessin assistit fos superior. b) El regidor Delegat d’Urbanisme i Habitage, i a la vegada portaveu del grup Socialista, Josep Colomé i Ferrer, és compensat amb la quantitat de 743 € per cada sessió de Comissió Informativa i de 1.182 € per cada sessió del Ple, amb la mateixa limitació numèrica que estableix la lletra a) anterior. c) Els regidors sense delegació (Aureli Ruíz i Milà, Àssen Càmara i Pérez, Fernando García i González, Josep M. Figueras i Pagès i Emília Torres i Miralles) són compensats amb la quantitat de 195 € per cada sessió de Comissió Informativa i amb la de 310 € per cada sessió del Ple, amb idèntica limitació numèrica. d) Entre els dies 1 i 5 de desembre de cada any, el secretari de l’Ajuntament (pel que fa al ple) i els de les diferents Comissions Informatives trametran al Servei de Recursos Humans una comunicació del nombre d’assistències de cada regidor al Ple i a les Comissions Informatives, als efectes de realitzar el càlcul corresponent. Tanmateix, amb caràcter provisional, i sens perjudici de la regularització anual si escau, les persones interessades percebran a compte les quantitats següents: - Les persones acollides a l’apartat a) anterior, 841,67 € mensuals. - La persona acollida a l’apartat b) anterior, 1.604,17 € mensuals. - Les persones acollides a l’apartat c) anterior, 420,83 € mensuals. 6. Les quantitats esmentades en els apartats anteriors s’entenen íntegres o brutes, i estan subjectes a les retencions corresponents en matèria tributària i, si escau, de Segutetat Social. 7. L’alcalde i el regidor Coordinador de Govern, Marcel Esteve i Ramon N. Xena respectivament, perceben en concepte d’indemnització fixa (dietes) la quantitat mensual de 370 €, concepte incompatible amb indemnitzacions per despeses de desplaçament (incloses les d’alimentació) en un radi no superior a 60 km. de Vilafranca. 8. Aquest decret s’aplica amb caràcter general a partir de l’endemà de la seva data. Tanmateix, en allò que afecta als regidors i regidores Ramon N. Xena, Lourdes Sánchez, Joan Pareta, Joan Ríos i Joan Recasens (aquest darrer quan esdevingui regidor) s’apliquen a partir de l’endemà de la comunicació que en aquest sentit facin les persones interessades al Servei de Recursos Humans de l’Ajuntament. 9. L’acceptació de les disposicions anteriors per part de les persones interessades s’entén produïda per la notificació d’aquest decret sense que es formulin objeccions. 10. Donar compte d’aquest decret al ple municipal, i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la província i en el tauler d’edictes de l’Ajuntament.

III. DECRET DE 9 DE MARÇ DE 2004

En aquest punt de la sessió, es dóna compte al ple d’un decret de l’alcaldia de 9 de març
de 2004, sobre canvis de representants de l’Ajuntament en diferents entitats, consells i
comissions.
El decret és el que es transcriu tot seguit:
“Atès que com a conseqüència de la composició actual del govern municipal, s’han de portar a terme diferents canvis pel que fa a diversos membres de consells i comissions municipals, i de representants del municipi en determinades institucions, DISPOSO: 1. Nomenar Ramon N. Xena i Pareta representant de l’Ajuntament de Vilafranca en el Comitè Comarcal de la Creu Roja de l’Alt Penedès, en substitució de Patro Recober i Caballé. 2. Nomenar nou representant de l’Ajuntament de Vilafranca en el Patronat de la fundació privada Amàlia Soler a Ramon N. Xena i Pareta, en substitució de Francisco Álvarez i Vázquez. 3. Nomenar representant de l’Ajuntament de Vilafranca en el Consell Esportiu de l’Alt Penedès a Joan Recasens i Rosell, en substitució d’Àngela Agramunt i Andreu. Aquest nomenament tindrà efectes a partir de la presa de possessió de Joan Recasens com a regidor de l’Ajuntament. 4. Nomenar patrons de la fundació privada Pro-Penedès, al marge de la presidència que correspon a l’alcalde, a Joan Pareta i Papiol i a Josep Colomé i Ferrer. 5. Disposar que quant a la Comissió interdepartamental de seguiment del Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament, la presidirà Joan Ríos i Rallé, en substitució de Lourdes Sánchez i López, que no obstant continuarà essent membre de la Comissió en representació del grup Socialista. 6. Quant a la Comissió de l’Habitatge, la presidirà el tinent d’alcalde Ramon N. Xena i Pareta, en substitució de Patro Recober i Caballé. 7. Els representants de l’Ajuntament de Vilafranca en el comitè de direcció i el plenari de l’Agrupació de Desenvolupament Eix Diagonal (programa Equal, projecte Emergim) seran Joan Pareta i Papiol i Francisco M. Romero i Gamarra, en substitució de Marcel Esteve i Fernando de León. 8. El representant de l’Ajuntament de Vilafranca a l’Associació contra la Pedregada de l’Alt Penedès (amb seu a l’Ajuntament d’Olèrdola) serà el regidor Xavier Lecegui i Ruano. 9. Quant a la Comissió interna sobre programes europeus, promoció econòmica, foment i treball, creada pel ple municipal en el mes de juliol de 2003, estarà presidida pel regidor Joan Pareta i Papiol, en substitució de Marcel Esteve i Robert. 10. En relació amb el Consell Municipal de Serveis Socials, serà presidit pel regidor Ramon N. Xena i Pareta, en substitució de Patro Recober i Caballé. 11. Quant al Consell Municipal per la Igualtat, serà presidit per la regidora Àngela Agramunt i Andreu, en substitució de Lourdes Sánchez i López. 12. En relació amb el Consell Municipal de Medi Ambient, en representació del grup Socialista Josep Colomé i Ferrer substitueix Marcel Esteve i Robert. 13. En relació amb el Consell Municipal de Policia Comunitària, serà presidit pel regidor Xavier Lecegui i Ruano, en substitució de Joan Pareta i Papiol. 14. Respecte del Consell Municipal sobre la Convivència, serà presidit per la regidora Anna Girona i Alaiza, en substitució de Marcel Esteve i Robert. La representació del grup Socialista la ostentarà Lourdes Sánchez i López, en substitució de Patro Recober i Caballé”. Pren la paraula el portaveu del PP Josep Ramon, i demana que la creada Comissió sobre
programes europeus, promoció econòmica, foment i treball es reuneixi amb més
freqüència (cada dos mesos aproximadament), ja que fins ara s’ha reunit una sola
vegada. L’alcalde Marcel Esteve afirma que aquesta era la idea quan es va crear la
comissió, i que recull el prec formulat.
IV. COMISSIONS INFORMATIVES
Se sotmet al ple el dictamen següent:
Atès que tant l'article 60 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya com l’article 45 i següents del Reglament orgànic municipal preveuen la constitució de Comissions Informatives de caràcter permanent com a òrgans d'estudi i informe dels assumptes que s'hagin de sotmetre a la consideració del ple municipal. Atès que a aquesta tasca d'estudi, consulta i informe dels assumptes que s'han de sotmetre al ple, atribuïda a les Comissions Informatives, s'hi ha d'afegir la de seguiment de la gestió de l'alcalde, la junta de govern local i els regidors delegats, d'acord amb el contingut de l'art. 20.1 c) de la Llei estatal reguladora de les bases del règim local, i també la d’oferir informació sectorial als grups municipals sobre els afers més importants de la gestió municipal. Atès que el ple municipal, en sessió de 26 de juny de 2003, va prendre l’acord adient de creació de les Comissions Informatives, el qual ha de ser ara modificat puntualment per tal d’adaptar-lo a la situació actual del cartipàs i de l’organigrama municipal, ja que l’article 46 del ROM preveu que les Comissions s’ajustin a l’àmbit de competències de les diferents Àrees de l’Ajuntament. Per això, s' ACORDA: 1. L’Ajuntament de Vilafranca tindrà tres Comissions Informatives de caràcter permanent amb les denominacions següents: a) Comissió Informativa de Benestar Social, la qual comprèn indicativament els serveis i activitats d'educació, cultura, política lingüística, esports, serveis socials i salut . b) Comissió Informativa de Serveis Interns, la qual comprèn indicativament serveis i activitats com organització i règim intern, planificació, hisenda, tributs i altres ingressos de dret públic, pressupostos municipals, comptes d’organismes i empreses municipals, patrimoni, compres i contractació administrativa, atenció ciutadana, informàtica i sistema d’informació GIS, governació i recursos humans de l’Ajuntament. Aquesta Comissió es constituirà també, quan procedeixi i d’acord amb el Reglament orgànic municipal, en la Comissió Especial de Comptes prevista per la llei. c) Comissió Informativa de Desenvolupament de la Ciutat, la qual comprèn indicativament els serveis i activitats de projectes i obres, urbanisme, habitatge, medi ambient, aigües i clavegueram, promoció econòmica, treball, formació per a l’ocupació, societat del coneixement, mercats, comerç i fires, turisme, consum, vies públiques i les activitats que s’hi porten a terme, enllumenat públic, parcs i jardins, serveis funeraris i cementiri, edificis municipals, policia local i seguretat ciutadana, protecció civil, mobilitat i aparcaments i acció cívica. Les anteriors comissions han de debatre i informar sobre les matèries atribuïdes a les Àrees de gestió de la mateixa denominació que s'hagin de sotmetre al ple, sens perjudici de la possibilitat de ser informades i discutir altres assumptes que se sotmetin a la seva consideració. També assumiran tasques de seguiment de la gestió de l'alcalde, de la junta de govern i dels regidors delegats en les matèries corresponents. La Comissió de Desenvolupament de la Ciutat tracta específicament de les matèries atribuïdes a les Àrees de Desenvolupament Econòmic i Promoció, Acció Territorial i Via Pública. Quant als assumptes propis de l’Àrea de Comunicació i Participació Ciutadana, d’acord amb l’organigrama vigent, els que hagin de ser sotmesos a la consideració del ple municipal seran dictaminats indistintament per alguna de les tres Comissions Informatives creades, tenint-se en compte la naturalesa de l’assumpte. 2. Les Comissions Informatives creades estaran formades, d’acord amb les propostes formulades pels grups municipals, pels regidors i regidores següents: a) Comissió de Benestar Social: Àngela Agramunt i Andreu, Paco Álvarez i Vázquez, i Lourdes Sánchez i López (grup Socialista); Emília Torres i Miralles, Fernando García i González, Josep M. Figueras i Pagès, Àssen Cámara i Pérez i Pere Regull i Riba (grup de CiU); Ramon N. Xena i Pareta, Joan Ríos i Rallé i Joan Recasens i Rosell (grup d'ERC); Josep Ramon i Sogas (grup del PP) i Otger Amatller i Gutiérrez (grup de la CUP). b) Comissió de Serveis Interns (i Comissió Especial de Comptes): Francisco M. Romero i Gamarra, Anna Girona i Alaiza i Joan Pareta i Papiol (grup Socialista); Pere Regull i Riba, Aureli Ruíz i Milà i Josep M. Figueras i Pagès (grup de CiU); Ramon N. Xena i Pareta, Joan Ríos i Rallé i Joan Recasens i Rosell (grup d'ERC); Josep Ramon i Sogas (grup del PP) i Otger Amatller i Gutiérrez (grup de la CUP). c) Comissió de Desenvolupament de la Ciutat: Patro Recober i Caballé, Joan Pareta i Papiol, Francisco M. Romero i Gamarra, Paco Álvarez i Vázquez, Josep Colomé i Ferrer, Anna Girona i Alaiza i Xavier Lecegui i Ruano (grup Socialista); Aureli Ruíz i Milà, Pere Regull i Riba, Fernando García i González, Josep M. Figueras i Pagès i Emília Torres i Miralles (grup de CiU); Ramon N. Xena i Pareta, Joan Ríos i Rallé i Joan Recasens i Rosell (grup d'ERC); Josep Ramon i Sogas (grup del PP) i Otger Amatller i Gutiérrez (grup de la CUP). Aquesta composició de les diferents comissions pot ser alterada per resolució de l’alcaldia a instàncies dels grups municipals corresponents, sense necessitat d’acord plenari. 3. Per tal de donar compliment al mandat legal que totes les comissions siguin representatives del nombre de regidors que cada grup municipal té en el si de la corporació, serà d'aplicació en les sessions de les Comissions Informatives el sistema de vot ponderat. Per tant, en cada comissió els membres del grup Socialista gaudiran en conjunt de deu vots; els del grup de CiU de sis vots vots, els del grup d'ERC de tres vots , el del grup del PP d’un vot i el del grup de la CUP d’un vot. El dret de vot en el si de les comissions serà exercit per cada grup municipal per mitjà d'un portaveu que designaran. 4. D’acord amb el Reglament orgànic, l’alcalde designa per decret un o més vicepresidents de cada Comissió Informativa, i podrà delegar-ne en algun d’ells la presidència. Es fa constar que actualment, i per decret de 17 de febrer de 2004, la presidència efectiva de les Comissions Informatives de Benestar Social, Serveis Interns i Desenvolupament de la Ciutat correspon als regidors Ramon N. Xena i Pareta, Francisco M. Romero i Gamarra i Patrocinio Recober i Caballé respectivament. Aquest dictamen s’ha aprovat amb 19 vots a favor i 1 abstenció, corresponent aquesta al grup de la CUP.
Otger Amatller (CUP) justifica la seva abstenció dient que el dictamen obeeix a la
recomposició de l’equip de govern.
V. REPRESENTACIONS DE L’AJUNTAMENT
Es proposa al ple que aprovi el següent:
Atès que com a conseqüència de la composició actual del govern municipal, cal fer algunes modificacions pel que fa als representants del consistori en diferents organismes, òrgans col·legiats i entitats, s’ ACORDA: Portar a terme els nomenaments següents que són competència del ple municipal, en el benentès que els organismes, entitats i càrrecs que no s’esmenten mantenen la representació actual: 1) Representants de l'Ajuntament a la Mancomunitat Intermunicipal Penedès- Garraf: El representant titular, en substitució de Joan Aguado i Masdeu, serà l’alcalde Marcel Esteve i Robert, el primer suplent (en substitució de Marcel Esteve) serà Ramon N. Xena i Pareta, i la segona suplenta (rellevant Pere Regull i Riba) serà Anna Girona i Alaiza. 2) Membres del Patronat de la fundació "Hospital Comarcal de Vilafranca", independentment de la condició de president que ostenta l'alcalde: Ramon N. Xena i Pareta (grup d’ERC), que substitueix Patro Recober i Caballé, i Fernando García i González (grup de CiU). 3) Membres del Consell Rector del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès: Francisco Álvarez i Vázquez (grup Socialista) i Ramon N. Xena i Pareta (ERC), aquest darrer substituint Joaquim Vázquez i Barbat. El Sr. Francisco Álvarez Vázquez continuarà ocupant el càrrec de vicepresident del Consell Rector. 4) Consell Escolar Municipal: presidenta, per delegació de l’alcaldia, Lourdes Sánchez i López (regidora d’Educació), en substitució de Josep Colomé i Ferrer. 5) Consell Escolar Comarcal: Lourdes Sánchez i López, en substitució de Josep 6) Consells Escolars de Centre: serà representant municipal en els cinc Centres d’educació infantil i primària i en els tres Centres d’educació secundària la regidora d’Educació Lourdes Sánchez i López, qui no obstant podrà delegar puntualment en un altre regidor o regidora o bé en el Cap del Servei d’Educació o en altres tècnics municipals qualificats. 7) Fundació privada "Montserrat Junyent i Parera": Ramon N. Xena i Pareta, que substitueix Patro Recober i Caballé. 8) Representant en el Consorci per a la Normalització Lingüística i Centre Alt Penedès-Garraf: el regidor de Cultura i Política Lingüística Joan Ríos i Rallé, que substitueix la regidora Lourdes Sánchez i López. 9) Representant en l’associació AMTU (Agrupació de Municipis Titulars del Servei de Transport Urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona): La regidora Anna Girona i Alaiza, en substitució del regidor Joan Pareta i Papiol. 10) Associació ACEVIN: Marcel Esteve i Robert, en substitució de Joan Aguado i 11) Associació internacional de ciutats educadores (AICE): La regidora Lourdes Sánchez i López, en substitució de Josep Colomé i Ferrer. 12) Associació Pacte Industrial per a la Regió Metroplitana: El regidor Joan Pareta i Papiol, en substitució de Marcel Esteve i Robert. 13) Consorci LOCALRET: Patro Recober i Caballé (titular) i Francisco M. Romero i Gamarra (suplent), en substitució de Francisco M. Romero i Gamarra i Anna Girona i Alaiza respectivament. 14) Junta del Patronat Municipal d'Esports: president, per delegació de l'alcaldia, Joan Recasens i Rosell; i vicepresidenta, per delegació de l'alcaldia, Àngela Agramunt i Andreu. Aquestes persones substitueixen Àngela Agramunt i Andreu i Jordi Solà i Sebastià respectivament. 15) Junta del Patronat del Teatre de "Cal Bolet": president, per delegació de l'alcaldia, Joan Ríos i Rallé, en substitució de Lourdes Sánchez i López. Lourdes Sánchez continua a la Junta en qualitat de vocal, substituint M. Dolors Villaró i Rovira. 16) Consell de l’Organisme Autònom "Torras i Bages": presidenta, per delegació de l'alcaldia, Lourdes Sánchez i López, en substitució de Josep Colomé i Ferrer. La proposta anterior ha estat aprovada amb 12 vots a favor (grups Socialista i d’ERC), 6
en contra (grup de CiU) i 2 abstencions (grups del PP i de la CUP).
Otger Amatller (CU) afirma que es tracta de canvis que obeeixen a la nova composició
de l’equip de govern municipal.
Pere Regull (CiU) fa palesa la postura contrària del seu grup. A ell se’l relleva sense
consulta d’un càrrec com és el de segon suplent del representant a la Mancomunitat
Penedès-Garraf. Lamenta especialment el relleu de Joaquim Vázquez com a membre del
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès, ja que malgrat la seva adscripció a Unió
Democràtica és una persona tècnica, preparada i no partidista. Aquesta actitud frena la
imatge de diàleg que el govern municipal diu que vol oferir.
VI. CONSELL DE SOVIPAR, S.L.
En aquest moment, el ple es constitueix en junta de socis extraordinària de la societat
privada municipal SOVIPAR, S.L.”, i adopta l’acord següent:

L'alcaldia proposa al ple municipal que es constitueixi en junta general extraordinària de socis de la societat privada municipal "SOVIPAR,S.L." i que adopti l'acord següent: Atès que la Junta general de socis, en sessió celebrada el dia 22 de juliol de 2003, va fixar en set el nombre de membres del consell d'administració de la societat , va fer l'elecció dels seus membres i va nomenar el president, la vicepresidenta i el secretari del consell. Atès que com a conseqüència de la composició actual del cartipàs municipal cal fer alguna modificació puntual pel que fa a la composició del consell d’administració, s' ACORDA: 1r. Disposar el cessament, com a membre i com a president del consell d’administració, de Joan Pareta i Papiol. Aquest cessament ha de ser notificat al secretari del consell d'administració i a 2n. Nomenar nou membre del consell d’administració, en substitució de Joan Pareta i Papiol i fins la finalització del mandat del consistori municipal actual, al senyor Xavier Lecegui i Ruano, major d’edat, amb el D.N.I núm. 46633006-T, amb domicili a efectes de notificacions en el domicili social (carrer de la Cort núm. 14 de Vilafranca del Penedès). Es constata que la persona nomenada, present a la sessió, accepta el càrrec i manifesta que no estar incursa en cap de les causes d'incapacitat o incompatibilitat establertes en la legislació vigent, i especialment en la llei 12/1995, d'11 de maig, d'incompatibilitats de membres del Govern i alts càrrecs, en el text refós de la Llei de contractes de les Administracions Públiques i, en la mesura que fos aplicable, en la Llei 9/1991. 3r. Nomenar presidenta i vicepresident únic del consell d'administració de la societat a Anna Girona i Alaiza i Xavier Lecegui i Ruano respectivament que, trobant-se presents, accepten els càrrecs. Per tant, Anna Girona i Alaiza cessa com a vicepresidenta i assumeix la presidència del consell. 4t. Facultar sense cap mena de limitació el secretari del consell d’administració, Jaume Torres i Valls, per tal que porti a terme les operacons necessàries en ordre a la
plena efectivitat d'allò que s'ha acordat, i en particular per formalitzar els acords en
escriptura pública, inscriure'ls en el Registre Mercantil i completar en la mesura que sigui
necessari les dades personals del nou conseller.
Aquest acord s’ha pres amb 12 vots a favor (grups Socialista i d’ERC) i 8 abstencions
(grups de CiU, del PP i de la CUP).
Otger Amatller (CUP) afirma que es tracta d’una qüestió interna del govern municipal.
Josep Ramon (PP) i Pere Regull (CiU) anuncien que també s’abstindran pel fet de no
haver estat consultats en cap moment.
VII. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS 2003
En aquest punt de l’ordre del dia, el ple és informat formalment del resultat de la
liquidació dels pressupostos municipals de 2003, aprovada per decret de 20 de febrer de
2004.
El detall de la liquidació és el següent:

• ENTITAT

I. LIQUIDACIÓ EXERCICI CORRENT
3. Resultat pressupostari:
.
. Despeses finançades amb el Romanent líquid de tresoreria 988.380,90 II. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS TANCATS 1. Estat de despeses: . Saldo inicial Obligacions a 1-01-2003 . Saldo final Obligacions a 31-12-2003 . Saldo inicial Ordres de Pagament a 1-01-2003 . Saldo final Ordres de Pagament a 31-12-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 1-01-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 31-12-2003 835.785,85 III. ROMANENTS DE CRÈDIT 1. . Romanents compromesos saldos de disposicions . Romanents en funció efectiva recaptació drets afectats IV. ROMANENTS DE TRESORERIA 1. Fons líquid de Tresoreria final exercici 10.333.657,81 2. Deutors pendents de cobrament final exercici: . De pressupost d'ingressos. Pressupost corrent . De pressupost d'ingressos. Pressupostos tancats . D'altres partides no pressupostàries . Altres partides pendents d'aplicació 3. Creditors pendents de pagament final exercici: . De pressupost de despeses. Pressupost corrent . De pressupost de despeses. Pressupostos tancats . D'altres operacions no pressupostàries . Pagaments pendents d'aplicació 3.210.336,06 5. Romanent de tresoreria afectat a despesa amb finançament afectat
6. Romanent de tresoreria per despeses generals
789.437,22

• PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS
I. LIQUIDACIÓ EXERCICI CORRENT
3. Resultat pressupostari:
.
. Despeses finançades amb el Romanent líquid de tresoreria 847,01 II. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS TANCATS 1. Estat de despeses: . Saldo inicial Obligacions a 1-01-2003 . Saldo final Obligacions a 31-12-2003 . Saldo inicial Ordres de Pagaments a 1-01-2003 . Saldo final Ordres de Pagaments a 31-12-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 01-01-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 31-12-2003 6.010,12 III. ROMANENTS DE CRÈDIT 1. . Romanents compromesos saldos de disposicions . Romanents en funció efectiva recaptació drets afectats IV. ROMANENTS DE TRESORERIA 1. Fons líquid de Tresoreria final exercici 66.446,17 2. Deutors pendents de cobrament final exercici: . De pressupost d'ingressos. Pressupost corrent . De pressupost d'ingressos. Pressupostos tancats . D'altres partides no pressupostàries . Altres partides pendents d'aplicació 3. Creditors pendents de pagament final exercici: . De pressupost de despeses. Pressupost corrent . De pressupost de despeses. Pressupostos tancats . D'altres operacions no pressupostàries . Pagaments pendents d'aplicació 5. Romanent de tresoreria afectat a despesa amb finançament afectat
6. Romanent de tresoreria per despeses generals
16.440,16

• PATRONAT MUNICIPAL DE COMERÇ I TURISME
I. LIQUIDACIÓ EXERCICI CORRENT
3. Resultat pressupostari:
.
. Despeses finançades amb el Romanent líquid de tresoreria 11.364,62 II. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS TANCATS 1. Estat de despeses: . Saldo inicial Obligacions a 1-01-2003 . Saldo final Obligacions a 31-12-2003 . Saldo inicial Ordres Pagaments a 1-01-2003 . Saldo final Ordres Pagaments a 31-12-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 01-01-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 31-12-2003 8.499,41 III. ROMANENTS DE CRÈDIT 1. . Romanents compromesos saldos de disposicions . Romanents en funció efectiva recaptació drets afectats IV. ROMANENTS DE TRESORERIA 1. Fons líquid de Tresoreria final exercici 117.720,56 2. Deutors pendents de cobrament final exercici: . De pressupost d'ingressos. Pressupost corrent . De pressupost d'ingressos. Pressupostos tancats . D'altres partides no pressupostàries . Altres partides pendents d'aplicació 3. Creditors pendents de pagament final exercici: . De pressupost de despeses. Pressupost corrent . De pressupost de despeses. Pressupostos tancats . D'altres operacions no pressupostàries . Pagaments pendents d'aplicació 48.994,88 5. Romanent de tresoreria afectat a despesa amb finançament afectat
6. Romanent de tresoreria per despeses generals
16.459,25

• ORGANISME AUTÒNOM MUNICIPAL TORRAS I BAGES
I. LIQUIDACIÓ EXERCICI CORRENT
3. Resultat pressupostari:
.
. Despeses finançades amb el Romanent líquid de tresoreria . Desviacions positives de finançament 1.784,45 II. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS TANCATS 1. Estat de despeses: . Saldo inicial Obligacions a 1-01-2003 . Saldo final Obligacions a 31-12-2003 . Saldo inicial Ordres de Pagaments a 1-01-2003 . Saldo final Ordres de Pagaments a 31-12-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 1-01-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 31-12-2003 . Romanents compromesos saldos de disposicions . Romanents en funció efectiva recaptació drets afectats IV. ROMANENTS DE TRESORERIA 1. Fons líquid de Tresoreria final exercici 2.749,88 2. Deutors pendents de cobrament final exercici: . De pressupost d'ingressos. Pressupost corrent . De pressupost d'ingressos. Pressupostos tancats . D'altres partides no pressupostàries . Altres partides pendents d'aplicació 3. Creditors pendents de pagament final exercici: . De pressupost de despeses. Pressupost corrent . De pressupost de despeses. Pressupostos tancats . D'altres operacions no pressupostàries . Pagaments pendents d'aplicació 232,33 5. Romanent de tresoreria afectat a despesa amb finançament afectat
6. Romanent de tresoreria per despeses generals
232,33

• PATRONAT MUNICIPAL DEL TEATRE CAL BOLET
I. LIQUIDACIÓ EXERCICI CORRENT
3. Resultat pressupostari:
.
. Despeses finançades amb el Romanent líquid de tresoreria . Desviacions positives de finançament 262,55 II. LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTOS TANCATS 1. Estat de despeses: . Saldo inicial Obligacions a 1-01-2003 . Saldo final Obligacions a 31-12-2003 . Saldo inicial Ordres de Pagaments a 1-01-2003 . Saldo final Ordres de Pagaments a 31-12-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 01-01-2003 . Saldo Drets pendents cobrament a 31-12-2003 0,00 III. ROMANENTS DE CRÈDIT 1. Despeses: . Romanents compromesos saldos de disposicions . Romanents en funció efectiva recaptació drets afectats IV. ROMANENTS DE TRESORERIA 1. Fons líquid de Tresoreria final exercici 16.641,19 2. Deutors pendents de cobrament final exercici: . De pressupost d'ingressos. Pressupost corrent . De pressupost d'ingressos. Pressupostos tancats . D'altres partides no pressupostàries . Altres partides pendents d'aplicació 3. Creditors pendents de pagament final exercici: . De pressupost de despeses. Pressupost corrent . De pressupost de despeses. Pressupostos tancats . D'altres operacions no pressupostàries . Pagaments pendents d'aplicació 14.444,86 5. Romanent de tresoreria afectat a despesa amb finançament afectat
6. Romanent de tresoreria per despeses generals
14.387,46
El regidor d’Hisenda Francisco Romero recorda que els membres del consistori ja han estat informats àmpliament del detall de la liquidació. Existeixen romanents de tresoreria nets positius; destaca que s’han produït majors ingressos dels previstos, entre altres conceptes, quant a l’impost de construccions i obres i les multes, mentre que com ja s’ha comentat en altres sessions recents del ple devalla la recaptació de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, sense una compensació adequada.
VIII. OPERACIÓ DE CRÈDIT. PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL
El text del dictamen és el següent:

Atès que el Ple de l'Ajuntament en data 16 de desembre de 2003 va sol·licitar una operació de crèdit a la Caixa de Catalunya a través de la Diputació de Barcelona, programa CRÈDIT LOCAL. Atès que es va sol·licitar a la Diputació una subvenció amb la finalitat de subsidiar el préstec esmentat amb el programa CRÈDIT LOCAL signat entre la Diputació i la Caixa d'Estalvis de Catalunya. Atès que es fa necessari seguir completant la documentació necessària per l'obtenció de l'esmentat crèdit. PRIMER: Aprovar en totes les seves parts la proposta de conveni de la operació de crèdit demanada a través de la Diputació de Barcelona a la Caixa de Catalunya, programa CRÈDIT LOCAL, amb les condicions financeres següents: 12 anys (inclosos 2 anys de carència) participació en els Tributs de l'Estat, manifestant que no estan subjectes a altres responsabilitats. SEGON: Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona mitjançant acord de la Junta de Govern Local del dia 12 de febrer de 2004 per import de 187.485,13 € destinada a subsidiar el préstec atorgat per la Caixa de Catalunya, així com el conveni en que es regularà la concessió de l'esmentada TERCER: Facultar a la Diputació de Barcelona perquè, si s'escau, en nom d'aquesta Corporació, dugui a terme les actuacions necessàries per tal d'obtenir l'autorització de la Generalitat de Catalunya, si finalment el préstec que la Diputació de Barcelona ha concedit precisa autorització. QUART: Facultar l’Alcalde per signar tota la documentació que es derivi de l'Operació de Crèdit amb la Caixa de Catalunya, així com de la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona des del programa anomenat CRÈDIT LOCAL. CINQUÈ: Autoritzar als clavaris (Interventor General, Tresorera Municipal i Alcalde) la capacitat de disposició dels fons obtinguts mitjançant el préstec.

Aquest dictamen s’ha aprovat per unanimitat.
IX. MODIFICACIÓ PRESSUPOST DE L’ENTITAT
Es proposa al ple el dictamen següent:
Aprovar, donada la necessitat i urgència d'atendre despeses de caire inajornable, l'expedient núm. 3 d'Habilitació de Crèdits Extraordinaris i de Suplements de Crèdit del Pressupost de l'Entitat d'enguany, mitjançant majors ingressos, baixes de partides que ofereixen sobrant i part del Romanent de Tresoreria de l’any 2003 , de conformitat amb el que disposa l’Article 158 de la Llei 39/1988 Reguladora de les Hisendes Locals, segons el detall següent: CREDITS EXTRAORDINÀRIS: 5.43204.22101 Submin. d’aigua edificis mpals. . Entitats locals: Pacte Territorial . Mancomunitat Pdes-Garraf: Pacte Territ. Urbanització vials Avgda. Barcelona . Urbanització Pl. Era Enrajolada. D’empreses autònom., cials. i financeres.- SUPLEMENTS DE CRÈDIT: Partida 2.41302.13000 Personal laboral.- salut i consum . Cursos Formació Ocup.-seg.social. Foment Ocupació: Pacte Territorial . Centre Àgora (Pacte Territorial) . Transferència Escola de música . Aportació associació Entrem-hi. Supressió barreres arquitectòniques . Transfer. capital Pt. Teatre Cal Bolet. BAIXES PER TRASNFERÈNCIA: Partida 5.43204.13000 Personal TOTAL BAIXES PER TRANSFERÈNCIA. 22.125,7522.125,75 MAJORS INGRESSOS: Concepte 321.01 Ocupació del sòl, vol i subsol via pública . Ministerio Trabajo y Asuntos Sociales.- Subv. supressió barreres arquitectòniques Ministerio de Educación.- Programa Sócrates . 9.630,00 Generalitat.- subv. Escola de Música . Generalitat.- subven. Supressió barreres Arquitectòniques . 3.024,00 Generalitat.- Pacte Territorial . Diputació.- subv. projectes educatius . Diputació.- subv. activ. en tecnologia informació i comunicació . De particulars: serveis d’educació . Alienació terrenys.- parcel.la b) Era Enrajolada. 97.305,35 Diputació.- Subv. amortització crèdit Caixa de Catalunya . APLICACIÓ ROMANENT DE TRESORERIA: 870.01 Aplicació per finançar Suplements Crèdit I que s'exposi al públic l'expedient pel termini i en forma legal a efectes de reclamacions, entenent-se aprovat definitivament si no n'hi haguessin. Aquest dictamen ha estat aprovat per unanimitat. El regidor d’Hisenda Francisco Romero destaca especialment que l’Ajuntament finança, amb recursos propis, una transferència al Patronat de Cal Bolet per fer millores en el teatre, i es fa una aportació de 20.000 € a l’associació Entrem-hi (aplega cooperatives socials) per tal que pugui fer front a certs reptes: manteniment i ampliació de la recollida d’olis vegetals, estudi de viabilitat sobre recollida de residus elèctrics i electrònics i suport general a les activitats que porta a terme. Josep Ramon (PP) pregunta si a banda d’aquestes millores es preveuen futures inversions addicionals al teatre Cal Bolet, i afirma que potser a les cooperatives d’Entrem-hi se’ls podria oferir tasques relacionades amb els programes de rehabilitació d’habitatges. Joan Ríos (ERC i equip de govern) afirma que no hi ha ara mateix més inversions programades al teatre, i que si es plantegessin s’haurien d’estudiar. Per la seva banda, Francisco Romero manifesta que Obres i Espais (membre d’Entrem-hi) ja col·labora en el programa de rehabilitació d’habitatges, però que cal eixamplar el ventall de les seves activitats.
X. MODIFICACIÓ PRESSUPOST PATRONAT CAL BOLET
El text del dictamen és el següent:
Aprovar, donada la necessitat i urgència d'atendre despeses de caire inajornable, l'expedient núm. 2 de Suplements de Crèdit del Pressupost del Patronat Municipal del Teatre Cal Bolet d'enguany, mitjançant majors ingressos, de conformitat amb el que disposa l’Article 158 de la Llei 39/1988 Reguladora de les Hisendes Locals, segons el detall següent: SUPLEMENTS DE CRÈDIT: Partida 2.45104.63200 TOTAL CRÈDITS EXTRAORD. I SUPLEMENTS MAJORS INGRESSOS: Concepte 700.01 Transfer.capital ajuntament de Vilafranca 90.000,00 I que s'exposi al públic l'expedient pel termini i en forma legal a efectes de reclamacions, entenent-se aprovat definitivament si no n'hi haguessin.
L’anterior dictamen s’ha aprovat per unanimitat.
XI. CONVENI AGÈNCIA TRIBUTÀRIA-FEMP
Se sotmet al ple la proposta següent:

Atès que el passat mes d’abril de 2003 l’Agència estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van signar un Protocol amb la finalitat –entre d’altres- d’establir un marc general de col.laboració d’intercanvi i subministrament d’informació de caràcter tributari a les entitats locals. Atès que posteriorment l’Agència Estatal d’Administració Tributària a través de l’Administració del nostre municipi va oferir a aquest Ajuntament la possibilitat de signar un Conveni de Col.laboració entre les dues administracions en matèria de subministrament d’informació de caràcter tributari. Atès que la proposta de Conveni pot servir per donar un millor servei als ciutadans del nostre municipi, optimitzant i coordinant la informació que cada una de les administracions tenen d’acord a les seves competències. En la seva virtut, S’ACORDA: PRIMER: Aprovar l’adhesió íntegra al Conveni subscrit entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies en matèria de subministrament d’informació de caràcter tributari. SEGON: Autoritzar l’Alcalde-President d’aquest Ajuntament per a què en nom i representació d’aquesta entitat local pugui signar el protocol d’adhesió al conveni esmentat. Aquesta proposta (dictamen) ha estat aprovada per unanimitat.
Otger Amatller (CUP) dóna suport a la proposta tenint en compte que ja es va informar
que s’acomplia la legislació sobre protecció de dades personals. El regidor d’Hisenda
Francisco Romero ho confirma, i expressa que el conveni ha de permetre d’agilitar
diferents procediments, especialment en matèria de subvencions.
XII. CREACIÓ D’UNA PLAÇA DE PERSONAL EVENTUAL
Es proposa al ple el dictamen següent:
Atès que el Ple de l'Ajuntament va aprovar, en la seva sessió celebrada el proppassat dia 16 de desembre de 2003, la plantilla i la relació de llocs de treball corresponents a l'any 2004. Atès l'establiment de nous serveis que es planteja, així com l'ampliació, supressió i millora dels existents, d'acord amb criteris d'organització administrativa interna. Atès allò que estableixen els articles 27.1 i 32 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals. Atès allò que estableix l’article 304 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, quan assenyala que el nombre, les característiques i la retribució del personal eventual són determinats pel ple de cada corporació. D’altra banda, una vegada pres l’acord plenari esmentat, correspon a l’alcalde lliurement el nomenament i la separació d’aquests funcionaris eventuals, els quals cessen en qualsevol cas automàticament en cessar el mandat de l’autoritat que els hagi nomenat. En sentit similar, els articles 9 i següents del Decret 214/1990. Atès allò que disposen l'article 34.2 de la Llei 9/1987 i els articles 44 i 43 del conveni col.lectiu i de l'acord de condicions, respectivament. En aquest sentit s’ha consultat prèviament aquestes modificacions amb la representació del personal. Atès l'informe del Cap de Servei de Recursos Humans. Per tot això, s' ACORDA : Primer.- Aprovar la modificació de la plantilla del personal al servei de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, per a l'any 2004, que es detalla a continuació: PERSONAL - Crear una plaça de Secretari/ària d’Alcaldia, personal de confiança o Segon.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès per a l'any 2004, que es detalla a continuació. DENOMINACIÓ -------------------------------------------------------------------------------------------------------- A. Llocs de treball reservats a personal eventual Funcions: secretaria de l’alcalde, realitzant les tasques que aquest li encomani (agenda, concertació d’entrevistes, confeció i custòdia de documents, gestions, etc.). Dedicació: jornada complerta. - Fixar la retribució anual del Cap de Gabinet d’Alcaldia en 36.648,54 €, la dedicació a jornada complerta i les funcions en la planificació, direcció i coordinació Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat l'esmentada modificació de la plantilla. Quart.- Exposar al públic l'expedient de modificació de plantilla pel termini de quinze dies, durant els quals els interessats podran examinar-lo i presentar reclamacions, entenent-se aprovat definitivament si no n'hi haguessin. Cinquè.- Trametre una còpia certificada a l'Administració de l'Estat i a la Generalitat de Catalunya. Aquest dictamen s’ha aprovat amb 12 vots a favor (grups Socialista i d’ERC) i 8 en contra (grups de CiU, del PP i de la CUP). El ponent Francisco Romero destaca que es regularitzen dos llocs de treball, el de secretaria d’alcaldia (ja ocupat) i el nou de Cap de Gabinet d’Alcaldia. Afirma que la figura de Cap de Gabinet és habitual en molts ajuntaments i Administracions. S’ha d’ocupar de coordinar afers de l’alcaldia, de la preparació d’actes, d’aspectes de comunicació, de protocol, etc. A més, la persona titular del lloc també intervindrà en altres assumptes com promoció econòmica, fons europeus FEDER, relacions amb el sector vitivinícola, pacte industrial, participació ciutadana, etc. Romero afirma que el pressupost preveia dos llocs de treball de tècnic relacionats amb el Centre Àgora, i ara es farà una redistribució de funcions. Otger Amatller (CUP) posa en relleu les diferents contradiccions en el temps, a parer seu, respecte de les denominacions de les places, però finalment cal concloure que allò que avui es pretén aprovar és la creació, com a personal de confiança, d’una plaça de Cap de Gabinet d’Alcaldia. Es tracta d’una plaça que no ha existit mai i que considera que no és necessària, més i quan actualment hi ha més regidors en dedicació exclusiva a l’Ajuntament. La realitat és que tantes figures de coordinació desconcerten, i potser és que fins i ara hi ha una descoordinació total en el govern municipal. També pensa que en el cas de crear-la la plaça s’hauria de cobrir per concurs, i no a dit. Josep Ramon (PP) es mostra també contrari al dictamen. Cal pensar que respecte de les noves funcions previstes moltes d’elles ja les assumeix el Cap de Comunicació Miquel Cartró, a banda del tècnic que porta assumptes de premsa i del nou regidor Coordinador de Govern. No caldria crear aquesta plaça, sobretot si prosperés la tesi defensada en el seu moment per ERC en el sentit que el butlletí municipal el confegís la societat municipal SERCOM, S.L. També fa referència al fet que la premsa ha publicat el nom de la persona que probablement ocuparà el nou càrrec, i es pregunta si aquesta persona serà substituïda en el lloc que actualment ocupa a l’Ajuntament. Pere Regull (CiU) s’adhereix a les manifestacions fetes pels portaveus dels grups de l’oposició que l’han precedit en l’ús de la paraula. És un fet que l’equip de govern costa als vilafranquins gairebé un 70% més que fa un any, i ara encara s’afegiexen nous càrrecs, la qual cosa no s’adiu amb la situació econòmica de l’Ajuntament. Pere Regull respecta la professionalitat de les persones que previsiblement ocuparan els càrrecs, però considera que les funcions es dupliquen. Les persones a manar sobre una mateixa qüestió són moltes, i recorda a títol d’exemple que altres empleats municipals ja tenen cura del protocol. Indica que quan fa temps es va crear el lloc de Cap de Gabinet, el portaveu Socialista Jordi Cuyàs va afirmar que l’alcalde havia de disposar d’un Cap de Gabinet i no s’una secretària, però ara hi haurà la secretària, la Cap de Gabinet, el
Coordinador de Govern, els Caps d’Àrea, etc. Pere Regull fa una aposta per l’austeritat.
Francisco Romero, en nom del govern municipal, afirma en primer lloc que la plaça de
Promoció Econòmica que quedarà vacant no es cobrirà, reorganitzant-se les funcions.
Defensa la importància de la figura de Cap de Gabinet (habitual en molts municipis) per
reforçar l’eficàcia de la gestió. L’Ajuntament de Vilafranca, en comparació amb altres
ajuntaments similars, és auster, i posa exemples comparatius com els casos dels
ajuntaments de Vic i de Sant Cugat del Vallès, governats per CiU, tot dient que les
formacions polítiques han de ser coherents arreu.
Pere Regull (CiU) afirma no conèixer la situació d’altres ajuntaments, però pertoca
criticar el que s’està fent aquí. Pere Regull manifesta que no critica la quantia dels sous,
sinó el nombre de persones amb dedicació. Més enllà de les recomanacions de la
Federació de Municipis (patronal que fixa barems a l’alça) el govern costa molt més que
fa un any, i es pregunta com es podran denegar moralment subvencions necessàries a
entitats de la vila després de tot això.
Josep Ramon (PP) pregunta sobre la situació dels tècnics de Promoció Econòmica, que
Francisco Romero aclareix. També pregunta si el butlletí municipal el farà d’ara
endavant SERCOM, i Romero convida a fer la pregunta per escrit per tal de poder-la
contestar adequadament. També afirma Francisco Romero que CiU s’hauria d’informar
i fer les comparacions adients amb fonament.
XIII. CONDICIONS DE CONTRACTACIÓ DE L’AJUNTAMENT
El text del dictamen és el següent:
Atès que el ple municipal, en sessió celebrada el dia 11 de febrer de 2003, va aprovar definitivament i per unanimitat els plecs de clàusules administratives generals aplicables als contractes següents de l’Ajuntament: - Consultoria i assistència, serveis, subministraments, altres contractes administratius i contractes privats. El text d’aquests plecs és l’aprovat com a model per la Diputació de Barcelona, i publicat en el BOP núm. 172, de 19 de juliol de 2002. Atès que en l’acord d’aprovació dels plecs es demanava a l’equip de govern municipal que en els plecs de condicions particulars s’establís algun sistema de preferència d’acord amb la llei a favor d’empreses que integrin treballadors minusvàlids, dels centres d’inserció laboral i d’entitats amb finalitats d’integració de persones amb risc d’exclusió social. També es demanava que es fes un seguiment del compliment per part de les empreses contractades de les normes sobre integració social i laboral de les persones minusvàlides, i que s’estudiés reservar alguns contractes a centres d’inserció o a entitats sense ànim de lucre amb finalitats d’integració. Atès que en aquest moment es constata, endemés, la conveniència d’establir en els plecs de condicions particulars de la contractació la valoració del factor mediambiental en els concursos públics que es convoquin. S’ha de tenir en compte que ja la disposició addicional tercera de la Llei estatal 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, obliga les diferents administracions públiques a promoure l’ús de materials reutilitzables i reciclables en la contractació d’obres i de subministraments, i a prendre mesures per a prioritzar en primer lloc la prevenció de la producció de residus d’envasos i, en segon lloc, la reutilització dels envasos, el reciclat i altres formes de valorització dels residus d’envasos. D’altra banda, Vilafranca es va adherir l’any 1998 a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, s’ha posat en marxa l’anomenada Agenda 21 i s’ha elaborat el Pla d’acció ambiental, la qual cosa fa que s’hagin de puntuar especialment en els concursos per adjudicar obres, serveis, subministraments i activitats de consultoria i assistència les empreses que demostrin un millor nivell i comportament ambiental i que presentin proposicions d’interès des de la perspectiva de la preservació del medi. Atès que les clàusules 29 i 18 del primer i del segon dels plecs generals aprovats, respectivament, ja preveuen com a criteri d’adjudicació dels contractes que en el supòsit d’igualtat de puntuació s’estableix la preferència en l’adjudicació per a les proposicions presentades per empreses públiques o privades que hagin acreditat tenir en la seva plantilla més del 2% de treballadors minusvàlids, i en funció del percentatge real. Atès que l’article 35 de la Llei del Parlament 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, estableix que les entitats locals, per acord del ple, poden establir una reserva social en matèria de contractació en els termes que el mateix precepte esmenta, la qual afecta únicament als contractes que s’adjuquin com a contracte menor o per procediment negociat per raó de la quantia econòmica (inferior a 60.101,21 € en el cas d’obres i a 30.050,61 € en la resta de contractes). Atès que es fa necessari, endemés, implementar en la contractació d’obres i de serveis clàusules socials que afavoreixin la contractació de col·lectius amb risc d’exclusió social, per la qual cosa respecte de determinats contractes s’estima adient exigir la contractació d’un mínim de persones en situació objectiva de risc d’exclusió social. 1. Reiterar que en tots els supòsits de contractació administrativa de l’Ajuntament i dels seus organismes autòmoms, en igualtat de condicions s’estableix la preferència en la contractació a favor d’empreses que hagin justificat en la seva proposició que tenen en la seva plantilla més d’un 2% de treballadors minusvàlids, i en funció del percentatge concret. Aquesta previsió, ja fixada en els plecs generals, es recordarà en els diferents plecs de clàusules administratives particulars. 2. Pel que fa a la contractació d’obres i de serveis de conservació i manteniment de béns immobles i de vialitat i espais lliures, de serveis de missatgeria, correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de neteja i bugaderia, de restauració, de recollida i transport de residus, i de serveis i subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració, i sempre que s’adjudiquin com a contracte menor o per procediment negociat per raó de la quantia econòmica, es fa una reserva social consistent en què aquests contractes s’han d’adjudicar preferentment a centres d’inserció laboral de disminuïts i a entitats sense finalitat de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social, sempre que compleixin les normes legals aplicables i que llur finalitat o llur activitat tingui relació directa amb l’objecte del contracte. - Es demanaran en aquests casos, sempre que sigui possible, ofertes o proposicions a les entitats que compleixin aquestes condicions. - Si no n’hi haguessin o no estiguessin en condicions de fer una oferta adequada, es demanaran les ofertes a empreses que acreditin tenir en la seva plantilla més d’un 5% de persones minusvàlides. - Si això tampoc no és possible, o si les ofertes presentades fossin manifestament inadequades des del punt de vista econòmic o tècnic, es deixarà sense efectes la reserva i es podrà contractar amb qualsevol altra empresa que reuneixi les condicions legalment establertes. - En els supòsits d’adjudicacions corresponents a aquesta reserva social, no s’exigirà la constitució de garantia provisional ni definitiva. 3. En tots els contractes administratius d’obres i de serveis que hagi de celebrar l’Ajuntament i els seus organismes autònoms dependents, no inclosos en l’apartat dispositiu anterior i que s’adjudiquin per concurs o per subhasta, els plecs de clàusules administratives particulars han de preveure: a) L’empresa adjudicatària resta obligada a reservar determinats llocs de treball adscrits a l’obra o al servei per a persones subjectes a inserció sociolaboral, d’acord amb el barem següent en funció de la quantia del contracte (tipus de licitació, IVA inclòs): Tipus de licitació
Nombre de llocs de treball reservats
Aquesta reserva només pot ser dispensada o disminuïda en els plecs de clàusules previ informe motivat que acrediti la impossibilitat o la desproporcionalitat de complir-la, tenint en compte entre altres factors el nombre de persones que hagin de treballar a l’obra o al servei. b) Si l’empresa adjudicatària subcontracta l’execució de determinades partides del contracte, l’obligació que es deriva de la reserva establerta ha de ser assumida per les empreses subcontractades. c) Abans d’iniciar-se l’execució del contracte, l’empresa adjudicatària ha d’acreditar que ha contractat laboralment i que ha donat d’alta a la Seguretat Social el nombre de treballadors necessaris corresponents a la reserva. Si es produeixen baixes durant l’execució del contracte, han de ser substituïdes per altres persones subjectes a inserció sociolaboral. L’empresa ha de facilitar a l’Ajuntament totes les dades necessàries corresponents a aquestes persones, i l’entitat local ha de verificar i conformar que reuneixen les condicions establertes. Igualment, a instàncies de l’empresa l’Ajuntament pot proposar candidatures o propostes de persones subjectes a inserció sociolaboral i que poden adscriure’s a l’obra o al servei. d) Les persones corresponents a la reserva han d’estar en risc d’exclusió sociolaboral, estar desocupades i tenir dificultats per a integrar-se en el mercat laboral. Poden complir aquestes condicions, i considerar-se subjectes a inserció sociolaboral, les persones corresponents als col·lectius següents: persones amb disminució física, psíquica o sensorial amb possibilitat d’inserció laboral, persones destinatàries de la renda mínima d’inserció, persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció per no complir els requisits de l’article 6.1 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, joves majors de setze anys i menors de trenta provinents d’institucions de protecció de menors, persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme en procés de rehabilitació i reinserció, interns de centres penitenciaris que puguin treballar o persones en llibertat condicional o exrecluses, persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció però que a parer dels serveis socials en trobin en situació de risc d’exclusió, i aturats de llarga durada més grans de 45 anys. 4. En tots els contractes que s’adjudiquin mitjançant la forma de concurs públic, els plecs de clàsules administratives particulars han de preveure, en l’apatat de criteris que s’han de tenir en compte per a fer l’adjudicació, i també en l’apartat que fa referència a la documentació que han de contenir les proposicions, determinats criteris de valoració de caràcter mediambiental. L’alcalde, el regidor Coordinador de l’Àrea d’Acció Territorial o la Junta de Govern Local tenen la competència per a dictar les instruccions i les ordres necesàries
en aquest sentit. Sens perjudici d’això, el ple dóna la seva conformitat a les
instruccions en la matèria que consten incorporades a l’expedient, les quals però poden
ser revisades, modificades o actualitzades en qualsevol moment per l’òrgan competent.
Aquest dictamen s’ha aprovat per unanimitat.
Francisco Romero (equip de govern) comenta que es tracta d’adoptar mesures relatives
a la contractació administrativa de l’Ajuntament. Es pretén tenir en compte factors
mediambientals, i també afavorir la integració de persones amb discapacitats i en
situació de risc d’exclusió social.
Otger Amatller (CUP) demana que es tingui en compte també, per tal de decidir les
adjudicacions, la sensibilitat de les empreses quant a l’ús del català. L’alcalde Marcel
Esteve afirma que es tracta d’una qüestió complexa que s’hauria d’estudiar, i s’acorda
aprovar el dictamen en els seus propis termes, sens perjudici d’estudiar-se la viabilitat
d’establir en els plecs de condicions mesures que tendeixin a afavorir la normalització
del català.
XIV. MOCIÓ DE CiU SOBRE EXECUCIÓ D’ACORDS DEL PLE
Es dóna lectura a la següent moció de CiU:
Atès que cada vegada que aquest plenari aprova el contingut d’un dictamen o d’una moció, l’Ajuntament ha de prendre unes accions concretes o fer els passos que dicti l’acord pres, Atès que no hi ha cap protocol d’actuació que fixi el seguiment dels acords Atès que seria bo que tots els grups municipals tinguessin informació de primera mà sobre les accions o passos duts a terme a partir dels acords, a fi d’acomplir millor la seva tasca política, Ateses les raons adduïdes, el grup municipal de CiU fa la següent proposta a fi que aquest Ple Municipal, ACORDI: Que en el termini màxim d’un mes, i posteriorment també si escau, l’Alcaldia faci arribar als diversos grups municipals un informe de seguiment sobre les accions o els passos duts a terme arrel dels acords presos anteriorment pel ple i, si escau, adjuntar-hi documentalment les cartes que s’hagin hagut d’adreçar a d’altres instàncies, així com les possibles respostes a aquestes cartes. Aquesta moció ha estat rebutjada amb 8 vots a favor (grups de CiU, del PP i de la CUP) i 12 en contra (grups Socialista i d’ERC). Defensa la moció Josep M. Figueras (CiU), tot dient que cal establir un instrument de
seguiment dels acords del ple. Esmenta diferents mocions aprovades pel ple en els
darrers mesos, sobre les quals els grups de l’oposició ignoren el seu grau d’execució.
Otger Amatller (CU) es mostra favorable a la moció, ja que disposar d’informació és
útil i redueix el risc que el govern es pugui adormir. També s’hi mostra favorable Josep
Ramon (PP).
Josep Colomé (equip de govern) rebutja la moció per diferents raons. Ja existeixen les
Comissions Informatives on es poden fer preguntes que s’han de contestar, encara que
alguns grups com CiU, potser per timidesa, no pregunten res en el si de les comissions.
De la mateixa manera, es poden fer preguntes per escrit que s’han de contestar dins del
termini d’un mes, i sempre es pot demanar una entrevista amb el regidor corresponent.
Existeixen ja per tant mecanismes de control que es poden emprar, i assegura que
contestar preguntes no és una molèstia, sinó un plaer. També l’alcalde Marcel Esteve
recorda que el ROM preveu diferents mecanismes de control del govern.
Josep M. Figueras (CiU) rebutja la pretesa timidesa dels membres de CiU. Els
mecanismes existeixen i es fan servir, però pensa que és important disposar
d’informació permanent i sistemàtica sobre l’execució dels acords adoptats. També
destaca que sovint els terminis del govern per a contestar preguntes no es compleixen.
XV. MOCIÓ DE LA CUP SOBRE EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ
Es llegeix la següent moció del grup de la CUP:
La nació catalana, els Països Catalans, forjada al llarg de la història, viu dividida entre els estats espanyol i francès i, alhora, esquarterada en divisions administratives pròpies d’aquests estats – províncies, comunitats autònomes i departaments- sense cap possibilitat d’establir lligams o dinàmiques comunes a partir de la lliure voluntat del nostre poble. Aquesta situació ha estat denunciada per sectors diversos i en totes les èpoques, donat que cap nació pot veure negada la seva personalitat i sobirania sense mostrar el seu rebuig a aquesta situació, a la negació dels seus drets com a poble. Des de l’any 1716, en què l’Estat espanyol esdevé realitat unitària i uniformitzadora a través dels Decrets de Nova Planta, la lluita per la recuperació de les pròpies institucions i els drets nacionals ha estat una constant del nostre poble que, malgrat les dificultats i les situacions d’extrema repressió, ha sabut trobar camins per mantenir la seva personalitat, donar-la a conèixer a l’exterior i treballar per construir projectes de futur. En aquest context cal situar el pacte d’estat que va representar l’anomenada transició política espanyola, amb la creació de les actuals Comunitats Autònomes, que si bé no servien per a les necessitats de les nacions incloses a l’Estat espanyol, van representar la mínima justificació per oferir una sortida aparentment democràtica al règim franquista i als seus hereus. Ja aleshores, però, va quedar clar que aquells estatuts d’autonomia no recollien les aspiracions històriques de la nació catalana i de la seva societat. Més de vint anys més tard, als Països Catalans és un fet clar que l’autonomia ni ha servit per cobrir les necessitats del país i la seva gent, ni per obrir les portes per avançar cap a nous estadis de sobirania i autogovern. I és que el marc legal superior, la Constitució espanyola, així ho impedeix de forma explícita i contundent, fent que les autonomies no siguin altra cosa que una nova manera d’organitzar la unitat de l’Estat espanyol. Aquesta situació ha superat del tot la realitat i la dinàmica política i ha transcendit absolutament a la societat. Per això, avui no són només els sectors més conscients de la nació els que mostren el seu rebuig a l’actual situació autonòmica, sinó que totes les forces parlamentàries veuen que el marc estatutari actual pot acabar sent una trampa davant les lògiques i legítimes – i també tímides, és cert- aspiracions de sobirania de la nostra nació. Davant de tot això, arreu del país, han sorgit propostes, esborranys i proclames a favor de nous estatuts d’autonomia, amb la intenció de recrear situacions que facin creïble el model actual, guanyant petits espais a l’Estat. Cal tenir ben clar però, que la nostra política no ha de ser la de veure com ens encaixem en uns estats històricament hostils al nostre poble, sinó com fem passes fermes cap a la plena sobirania nacional. És per això que, independentment de la via que pugui semblar més acceptable per part de l’Estat espanyol, cal que exigim, com a condició democràtica fonamental, el reconeixement del dret democràtic a l’autodeterminació per a la nació catalana i el seu lliure exercici, en el marc de totes les convencions i declaracions internacionals –fins i tot algunes signades pel propi Estat- que així ho recullen. I encara més necessari és ara, quan a Europa es treballa per elaborar una constitució. Malauradament, aquesta constitució representarà la veu i les necessitats dels estats constituïts. I si no tenim estructures pròpies d’autogovern tornarem a quedar supeditats a les maniobres i interessos dels estats espanyol i francès Per tot això i atès que l’ajuntament de Vilafranca del Penedès s’ha manifestat clarament pels drets i llibertats del nostre poble en diferents ocasions. Es proposa al Ple l’adopció dels següents acords: 1.-L’Ajuntament de Vilafranca, compromès amb el passat, el present i el futur de la nació catalana, afirma que aquesta ha de poder exercir el dret democràtic universal a l’autodeterminació, sense condicions de cap mena i única garantia real per decidir el tipus de relació administrativa, política o econòmica que el poble català vulgui establir amb les nacions veïnes, inclosa la independència. 2.-En aquest sentit, que l’Ajuntament de Vilafranca insti el conjunt de forces polítiques catalanes a defensar una transformació a fons de l’actual marc jurídico-polític (constitució espanyola i estatuts) que garanteixi: - El dret del conjunt dels territoris dels Països Catalans a federar-se lliurement i desenvolupar polítiques comunes. - L’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble català. - El dret del poble català a dotar-se d’un sistema social i polític que permeti la construcció d’una societat més justa, més lliure i més solidària. Aquesta moció s’ha aprovat amb 19 vots a favor i 1 en contra, corresponent aquest darrer al PP. Otger Amatller (CUP) afirma que la moció és prou clara, demana el recolzament dels grups i afirma que el d’autoderminació és un dret universal. Josep Ramon (PP) es mostra contrari a la moció, i diu que Catalunya ja es va autoderminar quan va aprovar la Constitució. Li replica Otger Amatller que amb aquest argument el País Basc tindria dret a l’autoderminació, ja que no va aprovar la
Constitució.
Aureli Ruíz (CiU) esmenta que els pobles han de poder autoderminar-se, i que el
Parlament de Catalunya ja es va pronunciar al respecte. Comparteix per tant la moció,
malgrat que algun aspecte seria discutible. Així, no és exacte dir que l’autonomia no ha
servit per cobrir les necessitats del país i de la seva gent, ja que si bé no s’han cobert
totes les expectatives el període estatutari ha comportat un avenç substancial.
Josep Colomé (grup Socialista) dóna suport a la moció, ja que el seu grup comparteix la
seva part dispositiva (l’expositiva seria millorable, a parer seu). Tots els pobles tenen
dret a decidir el seu futur, i els Estats han de respectar els drets de les nacions, sempre
en un marc democràtic.
Ramon Xena (ERC) destaca que ERC sempre ha defensat el dret a l’audoterminació, i
que ja va presentar mocions en un sentit similar l’any 1988 i l’any 1991, i fins i tot l’any
2003 es va parlar d’aquesta qüestió en el ple.
XVI. MOCIÓ DE LA CUP SOBRE FINANÇAMENT D’ANUNCIS
Es dóna lectura a la següent moció de la CUP:
Arran de la publicació de diferents anuncis als mitjans de comunicació comarcals sobre els sous dels membres de l’equip de govern i de la oposició (els primers a càrrec del grup municipal de CIU i els segons a càrrec de l’Ajuntament) creiem necessari aclarir en el Ple Municipal la legitimitat de determinades actuacions dutes a termes per l‘equip de govern d’aquest Ajuntament. Atès que des de la CUP considerem que la publicació de 3 anuncis en nom de l’Ajuntament de Vilafranca (al 3 de 8, a El Cargol i a La Fura, d’una pàgina sencera cadascun) com a rèplica a les opinions d’un grup municipal sobre els sous de l’equip de govern, és un canal de difusió molt irregular i poc legítim per part de l’equip de govern d’aquest ajuntament. Atès que els 3 anuncis han estat costejats per tos els vilafranquins/es ja que els diners per a la seva publicació han estat extrets de les arques municipals, i han tingut de segur, un pressupost elevat i a més, són diners que podrien haver-se invertit en qualsevol altre projecte més beneficiós i necessari per a tots els vilafranquins. Atès que l’equip de govern ha actuat irresponsablement perquè ha destinat diners públics per a rebatre les argumentacions d’un altre grup municipal de la oposició. Atès que resulta incomprensible aquesta resposta per part de l’equip de govern degut a que es podria donar la possibilitat que en un futur altres grups municipals, entitats o particulars utilitzessin la via dels anuncis als mitjans de comunicació per a respondre qualsevol altre qüestió de caire municipal i això resulta una via insostenible econòmicament per a l’Ajuntament (tot i que ja és la segona vegada que l’equip de govern respon a unes acusacions amb el mateix sistema). Atès que creiem que l’equip de govern (sigui el que sigui) ha d’utilitzar els mitjans gratuïts que té a l’abast per a difondre les argumentacions que cregui necessàries, i més tenint en compte que disposa d’una Ràdio i d’una TV local i de 5 mitjans més de comunicació comarcals (mitjans i vies que coneix sobradament). Atès que les discrepàncies entre partits polítics no han de tenir una repercussió econòmica sobre la ciutadania, com ha estat el cas. Atès que pensem que és necessari deixar ben clar el criteri de l’Ajuntament (que som tots) en aquestes qüestions d’ara en endavant per tal d’evitar que es tornin a utilitzar diners del pressupost municipal per a anuncis puntuals de rèplica, evitant així que es produeixin més precedents. Atès que cal evitar al màxim els usos indeguts i partidistes dels diners de Atès que actuacions com aquesta, de pressupost elevat, no estan a l’alçada dels requeriments, de les voluntats i de les necessitats de la ciutadania de Vilafranca. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fem arribar la nostra proposta per tal de que aquest Ple Municipal acordi: 1. Que l’equip de govern faci públic el cost dels tres anuncis. 2. Que els tres grups municipals presents a l’equip de govern (ERC-IC-PSC) retornin a les arques municipals l’import corresponent al cost dels 3 anuncis ja que entenem que aquests n’han fet un ús partidista. 3. Que en el futur no es tornin a finançar anuncis que representin una rèplica a un grup municipal en nom de l’Ajuntament. Que aquests siguin finançats pels grups municipals. Aquesta moció ha estat rebutjada amb 8 vots a favor (CUP, CiU i PP) i 12 en contra (grups Socialista i d’ERC). Otger Amatller (CUP) afirma que el fet denunciat és greu, i que s’ha fet un mal ús dels diners de la ciutadania. Amb els diners de tots s’han publicat anuncis partidistes, en un format a més escandalós. Amatller parla de manipulació mediàtica, recorda que es podien fer servir altres vies gratuïtes de divulgació (ràdio, TV, butlletí, etc.), i exigeix que es tornin els diners i que fets com aquests, per higiene democràtica, no es repeteixin. Josep Ramon (PP) recolza la moció i fins i tot ofereix d’encapçalar-la. La qüestió afecta al funcionament de la institució municipal, i s’hauria de consensuar. Pere Regull (CiU) es mostra favorable a la moció, i afirma que aquesta pràctica ja s’havia produït arran del debat del POUM. Critica que les notes de certs grups no es publiquin, mentre que les dels grups de govern sí. L’Ajuntament ja té vies d’expressió com el butlletí, i els grups municipals disposen d’assignacions econòmiques per a finançar anuncis si ho estimen convenient. Joseo Colomé (grup Socialista) pren postura en contra de la moció. Afirma que els ajuntaments democràtics defensen el dret a la informació, recorda que la web municipal informa sobre múltiples qüestions i que el butlletí municipal reflecteix el parer de tots els grups municipals. Es mostra contrari a la demagògia i a la manipulació, i sempre que com en aquest cas n’hi hagi el govern municipal farà pública la seva postura. Ramon Xena (ERC) anuncia el seu vot contrari. L’anunci de CiU era confús i manipulador, per la qual cosa s’havien de fer els aclariments adients. A més, el decret sobre sous i dedicacions es troba disponible a la pàgina web. Otger Amatller (CUP) nega que el text del decret es pugui trobar a la pàgina web de
l’Ajuntament, i afirma que l’anunci del govern no és més entenedor que el de CiU. Es
mostra dolgut pel fet que no es reconegui l’error comès.
Pere Regull (CiU) manifesta que la informació donada per CiU en el seu anunci a la
premsa era correcta, i que si el PSC i ERC la volien replicar podien fer-ho, però no amb
els diners de l’Ajuntament i, per tant, de tota la ciutadania.
L’alcalde Marcel Esteve diu que si hi ha algun error es reconeix, però que no és aquest
el cas que ens ocupa, i Patro Recober (grup Socialista i membre d’Iniciativa per
Catalunya) manifesta que l’equip de govern està format per dos grups, el Socialista i el
d’ERC, encara que el primer tingui un membre d’Iniciativa; podrien existir potser tres
grups, la qual cosa comportaria més despesa tenint en compte les subvencions
reconegudes als grups municipals, però això no és així.
XVII. MOCIÓ SOBRE BASE DE MUNTATGE DE VIES
La moció presentada per tots els grups municipals (CUP, PP, CiU, ERC i Socialista) té
el text següent:
Arran de la notícia apareguda als mitjans de comunicació comarcals la setmana passada sobre la instal·lació d’una base de muntatge de les vies de la línia del TGV al nostre terme municipal (d’aproximadament 30 hectàrees d’ocupació) i de l’inici dels tràmits legals per a la expropiació dels terrenys als seus propietaris, la CUP creu necessari prendre alguns acords al respecte. Atès que segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilafranca, en els articles 279 i 294 s’esmenta que els terrenys afectats són sòls no urbanitzables de protecció agrícola (SNU-4, àrees de vinyes) i per tant no es permeten els processos d'urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions actuals naturals, d’ús i de l’entorn de la vila, i la preservació dels valors paisatgístics del Penedès. Atès que la naturalesa rústica dels terrenys cal considerar-los incompatibles amb la seva transformació o bé inadequats per al desenvolupament urbà, tenint en compte la necessitat d’assegurar la utilització racional del territori, la qualitat de vida, el desenvolupament urbanístic sostenible i el valor agrícola intrínsec dels terrenys, molts d’ells acollits al sistema de denominacions d’origen (D.O. Penedès). Atès que cal entendre que en el sòl no urbanitzable de protecció agrícola, l’ús principal d’aquests espais ha d’ésser l’ús agrícola per conservar la seva imatge tradicional. Atès que és una zona on es prohibeix la instal·lació de cap tipus d’habitatge o Atès que en el cas d’urbanitzar-se aquest espai s’està afavorint la realització d’una gran illa urbana o metropolitana que annexionarà Vilafranca i les poblacions de La Granada, Santa Fe del Penedès, Sant Cugat Sesgarrigues, Les Cabanyes, Santa Margarida i els Monjos i el nucli de Moja (Olèrdola), creant un gran continu urbà, un model d’ordenació molt poc recomanable per a l a nostra comarca. Atès que el pas del TGV pel municipi ja té un preu molt elevat pels vilafranquins ja que només en el cobriment de les vies el pressupost de les obres ascendeix a més de 22 milions d’euros i per tant no podem acceptar a més, la ocupació d’un sol agrari tant preuat per al municipi. Atès que es va aprovar al Consell Comarcal una moratòria urbanística per als projectes que atemptessin contra el medi ambient i el paisatge a la comarca (amb les vots favorables de tots els grups municipals, presents avui al Ple). Atès que a petició de la Coordinadora de Grups Ecologistes del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, en data de 16 d’abril de 2002, es va posicionar favorablement en crear les condicions necessàries per establir i fixar una moratòria provisional a l’aprovació de més polígons industrials, de noves infrastructures i d’altres projectes que afectessin directament al nostre territori. Atès que les entrades i sortides de la ciutat han estat transformades en aparadors de les zones industrials i de les infrastructures i la instal·lació de la base de muntatge agreujarà aquesta imatge poc atractiva de la ciutat. Atès que el Ministeri de Fomento en la Resolució de 6 de febrer de 2004, publicada en el Butlletí Oficial de L’Estat (BOE) el 26 de febrer de 2004, informa de l’expropiació forçosa deixant un termini de tant sols 15 dies per presentar al·legacions. 1. Que l’Ajuntament prengui públicament un posicionament clar i decidit contra la instal·lació al nostre terme de la base de muntatge de vies de la línia TGV a Vilafranca pels motius urbanístics, de planificació local i comarcal, ecològics i de preservació del paisatge que citats anteriorment. 2. Que l’Ajuntament utilitzi tots els recursos administratius i jurídics al seu abast per tal de posar tots els entrebancs possibles a l’avenç administratiu del projecte (presentació d’al·legacions, negació en les signatures de les actes d’expropiació, etc.). 3. Que l’Ajuntament exigeixi al Ministeri de Fomento més transparència i informació en tot el procés administratiu i d’execució de les obres del TGV al nostre
municipi i que denunciï a través de les vies legals corresponents les irregularitats
administratives del projecte o procediment.
Aquesta moció ha estat aprovada per unanimitat.
Es fa constar que la qüestió de la base de muntatge s’havia tractat prèviament en una
sessió de la junta de portaveus, i que el text aprovat parteix d’una iniciativa de la CUP
finalment consensuada amb tots els grups municipals.
Otger Amatller (CUP) recorda que parlem d’una gran infraestructura que afecta unes 30
ha. de sòl agrícola, i que l’Ajuntament s’ha d’oposar sense dubtes a la seva execució.
Tots els grups municipals recolzen la necessitat, amb diferents matisos, d’oposar-s’hi, i
consideren que s’ha d’actuar amb la màxima unitat possible.
Es dóna lectura també a un escrit del sindicat agrari Unió de Pagesos en contra
d’aquesta infraestructura a Vilafranca i a l’Alt Penedès, i es recorda que malgrat que ho
ha demanat l’Ajuntament no ha rebut fins ara ni el projecte ni l’estudi d’impacte
ambiental, si és que existeix.
L’alcalde Marcel Esteve demana que hi hagi el màxim consens en el fons i en la forma,
informant-se acuradament i oposant-se en qualsevol cas a la iniciativa endagada pel
Ministeri de Foment.

XVIII. MOCIÓ SOBRE EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

La moció que presenten els grups Socialista, d’ERC, de CiU, del PP i de la CUP té el
redactat següent:
El dia 8 de març de 2004 s’ha commemorat, arreu del món, el Dia Internacional En la perspectiva de continuar donant suport als principis d’igualtat i de no- discriminació per raó de gènere, s’acorda adherir-se al manifest elaborat per diferents institucions arran del dia internacional del 8 de març, i s’aprova el text següent: Un cop més, aquest any hem de recordar en el Dia Internacional de la Dona que cal un fort compromís dels governs i de la ciutadania amb la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones, perquè, • Les discriminacions en l’àmbit laboral encara persisteixen, • La violència de gènere és una greu problemàtica que està a l’ordre del dia, • Les mesures d’acció positiva per conciliar la vida laboral i familiar són • Cal combatre decididament la feminització de la pobresa, • Als mitjans de comunicació persisteix un tracte discriminatori vers les dones, • Encara no existeix la paritat en els diferents àmbits de poder polític, econòmic i social. La percepció per part de les dones de la seva exclusió del poder i de la presa de decisions en l’àmbit públic, posa en qüestió un model social que prescindeix sistemàticament de les aspiracions, les sensibilitats i les expectatives de les dones. Tot plegat són injustícies presents, que tenen les seves conseqüències més extremes en la feminització de la pobresa, en la violència de gènere, però també en
evidents disfuncions de l’organització social que afecta a les famílies, a l’organització
del treball i als serveis.
* * * * * * * * * *
Les dones i els homes volem una Catalunya on els espais públics i privats, els serveis i les normes que ens condicionen la vida afavoreixin el repartiment de les tasques i les oportunitats entre homes i dones. Les dones i els homes volem: una Catalunya cohesionada, solidària, sense violència i sense cap mena de discriminació per raó de gènere. ***** En aquest 2004, any en què els ajuntaments democràtics celebrem el vint-i- cinquè aniversari, hem de posar sobre la taula noves estratègies per prioritzar i enfortir l’acció municipal en la política catalana i per garantir més protagonisme de les dones en l’exercici de les responsabilitats i la gestió política de l’administració més propera a les ciutadanes i ciutadans. Cal prendre consciència de la vàlua del que està en joc, sense caure en el parany de donar la lluita per la igualtat i la llibertat com quelcom ja assolit. Per això volem recordar que, per acabar definitivament amb les discriminacions de gènere, cal que les dones siguin presents a tots els espais de decisió. La promoció de les dones als llocs de responsabilitat és una tasca fonamental. Sense aquesta condició totes les polítiques d’igualtat sempre seran parcials i insuficients. Per això, manifestem la necessitat de què des dels espais polítics es faci allò possible per tal d’aconseguir dos objectius cabdals: ♦ Augmentar la presència de les dones en els espais de decisió públics. Facilitar la presència de dones en llocs preferents de les llistes electorals. Aprofundir en la democràcia paritària i participativa, afavorint la cultura pacifista i el rebuig a la violència i les guerres. ♦ Incidir i donar el màxim suport a les polítiques públiques per a la igualtat, dotant a l’administració local de les competències i els recursos necessaris, integrant el conjunt d’institucions i entitats per garantir la consecució dels compromisos. En el Dia Internacional de la Dona d’aquest any 2004 reconeixem que hem recorregut un bon tram del camí però, des d’aquí, i des d’avui, renovem el compromís
de lluita per la igualtat real d’homes i dones.

Aquesta moció s’ha aprovat per unanimitat.
Es fa constar que el text inicial ha estat matisat amb aportacions fetes pels grups de CiU
i de la CUP.
Tots els grups municipals mostren el seu suport a la moció. Tanmateix, Emília Torres
(CiU) vol deixar constància que pel que fa a l’accés de la dona a càrrecs públics i a
llistes electorals no s’han d’establir quotes ni discrimacions positives, sinó garantir la
igualtat de gènere ajustant-se a criteris de capacitat. Per la seva banda, Otger Amatller
(CUP) recorda que el dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i
que el nostre àmbit d’actuació no hauria de ser només Catalunya, sinó tots els Països
Catalans.
XIV. MOCIÓ SOBRE LA PAU I LA GUERRA
La moció (text definitiu) que presenten els Grups Socialista, d’ERC, de CiU i de la CUP
és la següent:
Fa un any, milions i milions de persones van sortir als carrers arreu del món per dir NO A LA GUERRA. I, efectivament, ni la guerra era el camí quan es va bombardejar l’Afganistan, ni tampoc quan es va envair l’Iraq, ni ho és per aconseguir una pau justa a Palestina. La guerra mai no és el camí per resoldre cap conflicte a cap lloc del món. La guerra contra l’Iraq va ser justificada amb tres arguments: la possessió d’armes de destrucció massiva, les suposades relacions entre Al Qaida i el règim de Sadam Hussein i la necessitat de portar la democràcia a l'Iraq. Un dels principals impulsors d’aquesta guerra, Paul Wolfowitz, subsecretari de Defensa nord-americà, va declarar el juny passat a Singapur que el tema de les armes era una “excusa burocràtica”. També Bush i Colin Powell han reconegut públicament que mai no han tingut cap prova de les relacions entre el règim iraquià i Al Qaida. L’Iraq ocupat és molt lluny, en aquests moments, de ser una democràcia i no hi ha cap element que faci pensar que en el futur els iraquians puguin recuperar la plena sobirania. Més aviat és al contrari: el govern nord-americà vol imposar una Constitució sense participació del poble. Això no té res a veure amb la democràcia, sinó amb el colonialisme. Els veritables motius de l’ocupació són el petroli, els interessos econòmics de les corporacions multinacionals i els plans geoestratègics de l’administració nord-americana. Per tant, totes les raons que Bush, Blair i Aznar van donar per justificar la Un any després, José M. Aznar i el govern del PP no assumeixen les seves responsabilitats i encara manifesten que amb la seva participació fan una gran contribució a la lluita contra el terrorisme internacional, quan en realitat el seu suport ha servit per donar cobertura a accions criminals que generen més atemptats i més violència. Aquest govern del PP ha menyspreat la ciutadania i adduint tot un seguit de mentides, decideix participar en una guerra injusta i il·legal i després no vol donar cap explicació ni al Parlament ni a l’opinió pública. És un govern que, amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme, ha retallat drets i llibertats i ha promogut un clima de por i d’intimidació que criminalitza la llibertat d’expressió, el diàleg, el pensament crític i els moviments alternatius. Mentrestant, la situació de l’Iraq ocupat és caòtica. La població té greus problemes per satisfer les seves necessitats bàsiques. La inseguretat i la violència social, les violacions dels drets humans, les agressions sexuals i altres formes de violència de gènere hi persisteixen. La invasió és la causant d’aquesta situació i en aquestes circumstàncies no podem descartar que aquesta aventura neocolonial pugui acabar en una guerra civil. Per altra banda, la invasió i l’ocupació de l’Iraq ha anat acompanyada d’un suport incondicional a la política brutal de Sharon contra els palestins. L’anomenat Full de Ruta ha fracassat i la construcció d’un mur que encercla la població palestina recorda els “bantustans” de la Sudàfrica racista del temps de l’apartheid. Els grups municipals Socialista, d’ERC, de CiU i de la CUP, donant suport a Vilafranca Solidària i a la Plataforma Aturem la Guerra, demanem al Ple que els regidors i regidores: EXIGIM la retirada immediata de totes les forces militars que ocupen l’Iraq. La pacificació no serà possible fins que no se’n vagin els causants de l’actual situació de caos, destrucció i misèria i fins que no siguin substituïts –si això fos necessari – per forces d’interposició d’estats que no hagin participat en la invasió. EXIGIM el retorn immediat dels soldats espanyols. El seu paper és secundari i es vol legitimar com si la seva missió fos exclusivament humanitària. EXIGIM el retorn immediat de la sobirania a la població de l’Iraq i el respecte a la lliure decisió dels pobles que en formen part (kurds, turcomans, sunnites, xiïtes, etc). Expressem el nostre desig de veure algun dia a l’Iraq un estat democràtic i respectuós dels drets individuals i col·lectius. EXIGIM que s’obri una investigació sobre els crims comesos contra la població iraquiana i que el Tribunal Penal Internacional obri un procés contra els responsables pel crim d’agressió. EXIGIM que Sadam Hussein sigui jutjat en un judici públic i que en aquest procés siguin també encausats tots els dirigents que van donar suport polític, diplomàtic i militar al règim dictatorial iraquià els anys 80. EXIGIM que els tribunals espanyols jutgin el procediment, possiblement inconstitucional, pel qual es va decidir enviar tropes a l’ Iraq i atès que la guerra continua i que les tropes espanyoles són una força bel·ligerant. DEMANEM als governs de la Unió Europea que exigeixin al govern d’Israel la immediata paralització i l’enderrocament del mur. EXIGIM que s’obri un veritable procés de pau que posi fi a la violència i que es basi en el respecte dels drets legítims del poble palestí. Per dur-lo a terme hi ha d’haver la retirada immediata de les tropes israelianes de Cisjordània i Gaza i el desmantellament dels assentaments. Per últim, MANIFESTEM la nostra voluntat de continuar denunciant la impunitat dels causants d’aquesta guerra i de totes les guerres. CRIDEM a la ciutadania de Vilafranca i del Penedès a fer seva la crida internacional i sumar-se a les concentracions programades per al dia 19 de març a Vilafranca i el 20 de març a Barcelona (dia oficial del començament de la guerra contra l’Iraq). Es dóna trasllat d’aquesta moció a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, al Consell Comarcal Alt Penedès, a
la Diputació de Barcelona, al Parlament de Catalunya, a la Plataforma Aturem la
Guerra i a Vilafranca Solidària, als efectes adients.
Aquesta moció s’ha aprovat amb 19 vots a favor i 1 abstenció, corresponent aquesta al
grup del PP.
Josep Colomé (grup Socialista) fa una crida a participar en els actes convocats, i destaca
que Catalunya, Espanya i Europa s’han manifestat contra aquesta guerra i contra totes
les guerres en general, perquè suposen una massacre per a la població civil. També
afirma que la política d’Ariel Sharon respecte de Palestina representa ara mateix
l’apartheid.
Ramon Xena (ERC) indica que la moció es va presentar abans dels atemptats de Madrid
de l’11 de març. Ara tothom pot veure amb claredat les conseqüències d’una guerra
injusta basada en mentides.
Otger Amatller (CUP) destaca que diferents països i empreses multinacionals han
col·laborat amb la guerra i, a parer seu, el proper Fòrum 2004 de Barcelona es basa
també en una mentida.
Josep M. Figueras (CiU) dóna suport a la moció, i fa referència a la injustícia de la
guerra endagada.
Josep Ramon (PP) anuncia la seva abstenció, pel fet que es tracta d’un assumpte que no
és de competència municipal.
XX. MOCIÓ DEL PP SOBRE APORTACIONS AL MUSEU
Es dóna lectura a la següent moció del grup del PP:

ATÈS que el Museu del Vi-Museu de Vilafranca és el mes antic en la temàtica del vi d’ Espanya i potser d’ Europa. Hem de recordar que la primera exposició arqueològica del Vi al Museu de Vilafranca va tenir lloc l’any l.943. ATÈS que el Museu del Vi-Museu de Vilafranca disposa de les millors peces relacionades amb la historia de l’activitat vitivinicola, així com arxius i biblioteques amb mes de 25.000 documents i d’ altres col·leccions com la de pintura, escultura, art religiós, arqueologia, ceràmica (que és una de les millors d'Espanya) ornitologia, paleontologia i la geologia, que són un referent històric i cultural amb una mostra de

Source: http://www.vilafranca.org/doc/doc_18979927_1.pdf